+34 699 794 566

Dansa i Harmonització

Per què el cos – Per què la dansa

dancaadults_pekeEl nostre cos és la seu de tota la nostra història personal, fixada en una plàstica corporal que determina la manera en com respirem, ens movem, en definitiva, anem pel món. De vegades aquesta manera tant trillada, mecànica, d’anar pel món se’ns queda petita, necessitem més aire, expandir horitzons.

El moviment i la dansa són eines meravelloses que ens permeten un contacte directe amb tots els nostres continguts corporals: físics, emocionals i psíquics. Moure’ns, dansar, posa en moviment totes aquestes idees, emocions, judicis, records, intuïcions, dolors, alegries… que som. Donar-los-hi espai i reconeixement, camp per a l’expressió, amb la vivència directa del cos en moviment (des d’un gest simple a la configuració de tota una dansa) obre la porta a la sanació i la transformació.

Treballem amb les eines d’harmonització i dansa del Sistema Río Abierto, creat per Maria Adela Palcos fa 45 anys a Argentina i introduït a Espanya per Graciela Figueroa, ballarina i terapeuta de l’Uruguai, i directora de Río Abierto Catalunya, Espanya i Uruguai.

La dansa mou i harmonitza tots els nostres cossos (físic-energètic, emocional, mental, espiritual) o plans de manifestació del nostre ésser, des dels més físics als més subtils. La íntima connexió d’aquests cossos –que s’explica ja en la formació de les capes embrionàries: mesoderm, endoderm i ectoderm- fa que qualsevol canvi que jo experimenti en un d’aquests camps (motriu, emocional o psíquic) generi automàticament canvis en els altres camps. Així, un moviment nou em permet sentir noves emocions, una nova emoció obre els meus pensaments, un pensament creatiu és capaç de moure el meu cos per un territori diferent….

Amb tot això, no entenem només la dansa com un conjunt de tècniques, sinó com una manera ancestral d’expressió humana. El gran ballarí Maurice Béjart ja deia que “el lloc de la dansa es troba a les cases, als carrers, en la vida”. Quan es dissolen les fronteres entre el què és i què no és dansa, podem ballar des d’un lloc nou, sense judicis,  i la dansa s’instal·la a tot arreu.

Què harmonitza el moviment i la dansa?

_DSC1354

Quan podem gaudir d’un espai de permís on exercitar la nostra veritable expressió, des d’un mateix, o imitant el moviment dels altres, guiant, ajudant, ajudant-me, explorant la veu, desfent nusos amb el massatge, tornant a respirar, deixant-me fluir amb el moviment orgànic del meu cos, prenent consciència; canvia la meva anatomia i es transforma tot el meu jo. És un benefici integral a tot el meu ésser.

De vegades és tant senzill com poder traçar un gest, descobrir nous recolzaments en el propi cos, provar noves maneres de moure’ns amb l’ajuda del grup o poder filar una dansa amb tot d’elements aparentment irreconciliables, per experimentar tot un nou món que s’obre.

Tot pot ser acollit en una dansa: qualsevol idea, emoció, inspiració, record, dolor… és digne de ser mirat, escoltat, ballat. Sovint s’hi amaguen un munt de tresors darrera que esperen emergir a la superfície, trobar un lloc en el cos i en l’espai.

Quan podem permetre’ns tota aquesta expressivitat, tota aquest vida que bull en nosaltres, aleshores la connexió amb la nostra essència és automàtica, l’entrega a la vida és més fàcil, i quan hi estem connectats podem ressonar també amb els altres, des d’un lloc més obert, menys mecànic i més autèntic._DSC1421 copia

La dansa ens harmonitza i ens completa, recull i integra totes les nostres parts, des de les menys valorades fins les més sublims. I aquesta integració calma i allibera.

La dansa és una entrega a l’impuls de vida, als seus moviments, és un moviment que va en favor de la vida. Un impuls que sovint s’ha vist ofegat per prohibicions i mandats, per les llargues hores que vam passar assegudes a les aules, a la feina, o quan se’ns va prohibir córrer, saltar, cridar, moure’ns com volíem, per idees introjectades i un llarg etcètera.

Prenem com a fonament i base teòrica l’enfocament de la teràpia Gestalt, que utilitzem en el treball corporal. El nostre treball també es nodreix de les ensenyances de Gurdjieff i M. Nicol.

Graciela Figueroa diu que l’alegria de la dansa és capaç d’acollir totes les tristeses. Aquesta podria ser doncs, la gran harmonització, fer que totes les notes en nosaltres sonin a l’uníson, que tot el què som i portem pugui ballar alhora, que cada nota de color trobi el seu lloc i s’harmonitzi amb les altres.

Fer-ho és un recurs a l’abast de tothom. De tots els cossos, edats i procedències, amb coneixements o sense. Perquè el cos ha estat dissenyat per estar en moviment, per fluir amb el canvi.

Només cal reunir-nos al voltant d’un cercle, com s’ha vingut practicant des dels principis de la humanitat, acompanyats per la música i per un grup que actua com a úter, com a suport i acollida, i deixar que el nostre cos pugui moure’s com necessita. Res més i res menys. A partir d’allà, el viatge és una aventura que ens inclou a tots.

duet

© 2014 Maria Tänzer Domínguez